Urbanisme a la Ribera

Acabe de tornar a llegir el periòdic “informació de la Ribera” i, en primer lloc voldria felicitar els seus inspiradors pel format que han triat. Format quant a continguts, quant a l'objectivitat en la informació i el rigor en les opinions dels col·laboradors. Tant de bo, així ho desitge, puguem informar-nos durant molts anys a través d'eixes pàgines.

En segon lloc, m'agradaria exposar una cosa que de tan gastat pareix un tema esgotat: l'urbanisme a la Ribera.

Parlar en estos temps que corren, amb la que està caient, d'urbanisme resulta molt aventurat i exposat. Primer, perquè està mal vist; segon, perquè alça sospites per veure si es tracta d'un altre “il·luminat” que vol convertir (una altra vegada) la Comunitat en l'edén d'Europa, és a dir, requalificar tot el sòl perquè es forren els de sempre, omplir tot el territori de rajoles i ja vindran a comprar les vivendes…. I si no, perquè ens queixarem del govern….central.

No, no és eixa la meua intenció. L'urbanisme és una activitat necessària i el seu desenvolupament professional, exempt d'especuladors, tràfic d'influències  i polítics oportunistes, no sols és positiva per a la comunitat, sinó que és el termòmetre pel qual es diferencien els pobles, la seua cultura, la defensa de les seues arrels, la seua idiosincràsia i en definitiva la seua personalitat.

El patrimoni de les ciutats no és només l'Església, el Castell, les muralles medievals, etc. Això és només una xicoteta part, potser la més vistosa o visitada, però no és,  potser, el patrimoni més important de les nostres ciutats i pobles.

Cada poble té, tenia, el seu patrimoni, eixes cases nobles o senzilles, en un traçat de carrers i places que li donaven el seu toc de personalitat. I a través d'elles, d'eixe patrimoni, és com hem anat configurant la nostra història, el nostre passat, les nostres tradicions, els nostres costums, les nostres festes.

Totes les vegades hem sentit  l’enveja en veure fotografies, reportatges o visitat ciutats o pobles d'altres comunitats o especialment d'altres països del centre i nord d'Europa, i ens han eixit exclamacions com: –Pareix que s'haja parat el temps-, o pareixen ciutats de contes de fades -, -que ben cuidades que estan-  etc. Doncs bé, eixes ciutats i eixos països, han evolucionat, prosperat molt més que nosaltres, són econòmicament més rics, més desenvolupats, però no han renunciat al seu patrimoni. Mantenen les seues ciutats, el centre, la zona que representa la personalitat de cada poble o ciutat, amb un aspecte exterior igual que fa centenars d'anys.

Això és l'urbanisme, la cultura, el progrés, el desenvolupament. No és més rica o pròspera una ciutat com més edificis antics enderroque o alce més edificis o gratacel. En eixe cas, només tres són els que guanyen: el polític que requalifica, el propietari que es beneficia de la requalificació i el promotor que construïx moltes més vivendes de les que poden o haurien de cabre en eixe terreny o solar. La resta, els operaris i indústries auxiliars, guanyarien el mateix, o més, si rehabilitaren les vivendes i cases existents, com ocorre en eixos llocs que envegem quan els visitem, però dels quals  no  ens oblidem , quan pensem en el que podríem traure per un terrenyet heretat o d'un familiar i ací, senyors, és on perdem la consciència de la nostra cultura, el nostre patrimoni, la nostra essència com a pobles.

Gràcies als urbanistes de fa segles, els nostres pobles són com són, amb la seua fisonomia i patrimoni (civil i eclesiàstic), la que ens dóna una personalitat diferenciada de qualsevol altra ciutat i eixa imatge, hauríem de veure diàriament pels nostres carrers i places en compte d'haver de recórrer a veure en fotografies en blanc i negre cada any a les festes del poble. Seríem econòmicament igual de rics o pobres, la majoria, però amb un patrimoni cultural i arquitectònic més envejable i del que, probablement, ens sentiríem més orgullosos que veient l'actual imatge del centre del poble, de Sant Antoni o del Racó des del més alt de la muntanya de Cullera. Encara que eixa visió, lamentablement pot estendre's a quasi tots els pobles i ciutats de la Ribera i de la Comunitat, excepte honroses i envejades excepcions.

Ángel Marchante