Ni tan sols saben respondre a les preguntes més senzilles que tot el món es planteja: hi haurà treball? Seguirà la pau allà dalt? La manifasseria desapareixerà? Els drets civils, aclarisc: de tots, arribaran a tota la ciutadania? O, la crisi toca a tots per igual però a uns més igual que a altres? Si jo tinguera el cartipàs del programa del PP. sí sí, eixe manuscrit franquista ple de la catequesi mes autoritària, em dedicaria a llegir la cessió de poder al macroestat UE. Evidentment no hi ha res. Lògic, les qüestions ruborizants del poder s'oculten davall de l'estora perquè no destorben. El pitjor de tot però d'estar sota l'estora és que si eres un àcar et pots trobar davant d'una aspiradora Electrolux Vacs from the sea. Estem més mullats i acollonats que un pollastre en un llavador de cotxes. I tot per conduir cap a un món millor. De totes maneres el gran "pocoyo" Rajoy ja ha mogut fitxa. I dic mogut perquè no parla, com a bon "pocoyo".
Este programa mes bé “poc jo i molt tu” és un menyspreu al que està caient. I és grossa. I damunt lletja. I no la vull arredonir perquè crec que damunt és tan ximple com la Rita. Però la grossa que cau és així. Durant 20 dies anem ens afartaran de somriures i besos més que en una orgia de Calígula on ni els cavalls tenien el consol d'estar apartats. Ací tot val. És el gran lema de la guerra però dins de la democràcia hi ha la peculiaritat que som humans i el vici i la corrupció de vegades creix com un onada de tempesta davant de la responsabilitat del poder. Eixe poder d'un ciutadà de peu mitjà talòs-mig feliç, mig de dretes-mig d'esquerres que ostenta la fama d'oscil·lar el govern per a qui millor el manipule. Patrocinats per papa-estat és el temps que ens toca viure, tan alié a la bales blanques que fan flanc en la carn de canó de ser ciutadà.
Mira que és fàcil diferènciar les dos classes de persones en què ens estem convertint. Per un costat un gran grup sense privilegis i per l'altre el privilegi de ser idiota i contaminar-ho tot com la pesta perquè es té molts diners en els bancs carregadets de luxúria moral. En fi, qui tinga temps que continue llegint que el compte que em du estos dies de reflexió "a qui votaré?" es concep en un …a tu t'ho vaig a dir. I en altres països és igual. De Noruega al Congo no hi ha molta diferència.
En els dos països hi ha gent que vol omplir de fem la vida, encara que hi ha un contraverí per a no morir en l'intent de viure en estos dos llocs, o en qualsevol altre lloc, i és escoltant a Loquillo que és una meravella. Bé , si s'escolta La Gran Aliança – La Carn i l'acer , també cap esta última idea.
Jaume Gironés Menés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada