Sovint he escoltat aquests darrers dies de campanya electoral, i abans d’ella, un argument repetitiu: Que Zapatero és el responsable principal del deute públic, en haber balafiat els diners de tots els espanyols, deixant la caixa buida quant se la va trobar pleneta de gom a gom. També ens han dit que açò ja venia d’abans, doncs Felipe González ja va fer el mateix, i la bona gestió dels governs d’Aznar havia corregit el déficit i ens havia col.locat dins d’Europa aconseguint en poc de temps sanejar l’economia, baixar les taxes d’atur, i convergir amb l’euro. En poques paraules: Els socialistes son uns gestors pèssims, que deixen arruïnat el país, mentre que els populars son uns gestors dels diners públics, i privats, excel.lents.
Però, que hi hà de cert en tot això? Caldrà analitzar les polítiques dels uns i dels altres i comprovar que, efectivament, existeixen diferències abismals en la gestió dels recursos públics.
El govern de González balafià milions d’euros de les arques públiques en projectes faraònics de dubtosa rendibilitat, sucumbint al populisme i la demagògia, quant no a l’”ego” personal per tal d’aconseguir simpaties populars. Solament així s’explica que la primera línia d’alta velocitat a Espanya fora la que unia Madrid-Sevilla, per davant d’altres més recomanables. Eixe mateix govern va apostar pels grans esdeveniments com a fórmula per desenvolupar determinats territoris (Olimpíades de Barcelona, Expo de Sevilla, Expo de Saragossa, etc). Zapatero, en plena època d’esplendor econòmic, no va poder resistir la temptació de fer el mateix i amb molt menys rigor. L’AVE Madrid-Valladolid, és un bon exemple, o el tram entre Saragossa i Osca, que a penes té viatgers. Però no solament això; l’aeroport de Lleó, el de Ciudad Real (que dos anys després ha hagut de tancar-se per manca de viatgers, però enduent-se per davant la Caixa de Castella la Manxa pel camí) han suposat milions d’euros balafiats sense massa trellat i que pot ser ara haurem de trobar en falta.
Sembla curiós que el Partit Popular no criticara tampoc aquestes despeses en obres de dubtosa rellevància, mentre que sí ho va fer amb fermesa amb altres mesures que va pendre el govern de Zapatero (com la devolució de 400 euros “sobrants” de la recaptació d’hisenda als treballadors, o el famós “xec bebé” derogat poc després, les despeses del Plan E una vegada començada la crisi, o l’ajuda als aturats sense prestació de 425 euros) que podríem qualificar com despeses socials. Ací sí que posaren els populars el crit al cel!
Mentrestant, què podem esperar del nou govern, aquest que ha eixit de les urnes amb promeses de canvi? Com va dir al seu dia Aznar, no cal que busquem en deserts remots; a les nostres terres podem trobar algunes de les claus del que ens espera.
Començant pel final, al Plan E, la Generalitat Valenciana va “oposar” el Plan Confianza, exactament igual que l’altre però canviant-li el nom.
Si parlem d’infraestructures caríssimes i igualment inútils tenim l’exemple de l’aeroport de Castelló, sense avions però amb un projecte (que costarà 400.000 euros més als valencians), per contractar una empresa que amolle furons i falcons a les pistes per espantar els animals que molesten els avions que no aterren. Igual però molt més risible... si no fóra tan tràgic en aquests moments de retalls i sacrificis. Mentrestant, els pilotes enxufats per la Generalitat Valenciana als òrgans directius del Banc de València, de Bancaixa i de la CAM s’han encarregat de destruir el teixit financer valencià (potser també ha tingut a veure el fet que molts d’aquests projectes ruïnosos han estat finançats per aquestes institucions). Mentrestant, la Generalitat mira cap un altre lloc. Responsabilitats cap ni una.
Respecte a l’organització de grans esdeveniments, no cal fer massa memòria per comprovar que la política de la Generalitat no es queda darrere de la practicada pels socialistes, però en cutre. L’America’s Cup, la Formula 1 i altres esdeveniments semblants ens costen als valencians milions d’euros cada any, sense comptar els que se li han regalat, per exemple, a algún membre de la família reial, quant no a qualsevol amic milionari, per organitzar esdeveniments inexistents. A l’altra gran comunitat autònoma governada pels populars encara s’han gastat més milions en tractar d’organitzar unes olimpíades que no sembla que es faran mai... i així un llarg etcètera.
On està el canvi? Mateixes polítiques, mateixes solucions, i a pagar-ho els ciutadans. Ara, anuncien retalls i sacrificis perquè, diuen, que no queden diners a les arques públiques, i ens prometen que amb això millorarà la situació econòmica i es rebaixaran les xifres de l’atur. Però sembla que no és això el que està passant (els retalls en les despeses dels estats estan provocant una nova recessió a la zona euro), ni vaja a passar a curt termini si segueixen entossudits en reduir el paper de l’estat en l’economia. Ans al contrari, tot indica que el deteriorament de la demanda està augmentant el risc de recessió, i es preveuen caigudes del PIB de l’1% per al proper 2012, a més d’un increment de l’atur per Espanya que podria superar el 23% en els pròxims anys (El País, Economia, 1-XI-2011). Mentrestant, subsidis, pensions, sanitat, educació, drets que han costat anys de lluita per poder gaudir-los, al calaix dels records. I que faran els socialistes a l’oposició? Molt em tem que apel.laràn al sentit d’estat, al patriotisme, a la responsabilitat (grans paraules que tradicionalment solament han servit per fotre ben fotuts els ciutadans) per justificar la seua col.laboració amb les retallades, i damunt retrauran als populars no haver tingut ells eixa col.laboració per la seua banda quan governava ZP. Quina barra!
I tot açò mentre els valencians ens anem assabentant del saqueig bestial de les nostres arques públiques per part dels polítics que diuen que van a arreglar-ho tot (casos Brugal, Fabra, Gürtel, EMARSA... i els que encara no sabem). Tampoc sembla que els socialistes siguen molt diferents en això (EROs falsificats a Andalusia, etc.)
Mateixes polítiques, mateixes solucions, corrupció, i per als altres, la part estreta de l’embús. I el pitjor de tot és que la majoria dels espanyols els va tornar a votar fa uns dies. Sembla evident que la majoria no sempre té raó (per ser políticament correcte en l’enunciat, que el cos em demana dir una altra cosa), tot i que és l’única legitimada per equivocar-se, faltaria més. Però haurem de pregar a la Verge del Lluch per que ens ho arregle, al cap i a la fi, també és la nostra Alcaldessa!
FRANCESC GIMENO
Compromís per Alzira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada