Traduïx

dissabte, 14 d’abril de 2012

ARA, LA REPÚBLICA

La República cobra actualitat i abandona a poc a poc el racó de les utopies per a convertir-se en una possibilitat cada vegada més real.
Es complixen 81 anys d'un esdeveniment que va marcar la vida de tots nosaltres, els que lluitem per la memòria i la llibertat, en homenatge a la II República Espanyola.
La República Espanyola va significar innumerables avanços per a la humanitat. El divorci, la reforma agrària, la separació de l'església de l'estat. La seua constitució és un model vigent en els nostres dies. Què hagueren pensant els fundadors de la II República Espanyola davant d'esta Espanya tan de dretes com l'actual?
El 14 d'abril de 1931, fa huitanta-un anys, l'odiada monarquia d'Alfons XIII era derrocada després de llargs mesos de moviments vaguístics, manifestacions de masses i agitació política al llarg i ample de tot l'Estat espanyol.
Amb la proclamació de la II República el procés revolucionari obstaculitza en una fase transcendental que culminaria en el colp militar del 18 de juliol de 1936 i la insurrecció proletària en el territori dominat per la República.
Durant tres anys la classe obrera va combatre amb les armes en la mà al feixisme, alhora que intentava dur a terme la transformació socialista de la societat.
Huitanta-un anys després d'aquells extraordinaris esdeveniments una nova generació de jóvens se sent enormement atreta pels símbols i la significació d'aquells anys. No podia ser d'una altra manera.
Si realment volem aprendre de l'experiència republicana i preparar-nos per als esdeveniments del futur és necessari rebutjar esta falsificació interessada de la II República.
Les lliçons de la II República han de ser estudiades amb atenció per part de la nova generació de jóvens i treballadors que abracen les idees del socialisme. D'elles es desprén una conclusió inequívoca: només hi ha una República per la qual meresca la pena lluitar la República Socialista dels treballadors!
Ens trobem en un moment crucial en la història d'Espanya. Una nova generació, a la que no li va tocar firmar una amnèsia que dura ja tres dècades, comença a recuperar la memòria i a plantejar el que llavors no estava permés.
A poc a poc, el qüestionament d'una institució imposada pel franquisme es fa cada vegada més forta, a pesar que noves lleis governamentals i noves decisions judicials intenten defendre el que cada vegada és més indefendible
 
Estic convençut que els poders fàctics consideren la República com un probable escenari a mitjà termini, i sens dubte apostaran per esta en la mesura que li permeta mantindre els seus privilegis. És per això que considere imprescindible que la ciutadania assumisca el protagonisme en la lluita per la República i lidere un moviment de regeneració política i social.
Em manifeste, per tant, a favor de totes les iniciatives polítiques i ciutadanes de caràcter pacífic i democràtic a favor de la República, mostrant el meu suport als vénen sumant-se, a través de les seues opinions, a l'exigència d'un Procés Constituent, per això hem de fer un crida als representants polítics, al món acadèmic, científic, de la Universitat, periodístic, cultural, sindical i a tots els ciutadans i ciutadanes en general, a fer seua la dita exigència.
També hem de fer un crida a la defensa de la intel·ligència i és necessari convocar al poble espanyol a la defensa d'uns valors que ens permetran construir un país més lliure, més fraternal, més just i més democràtic, que obrirà les portes a totes les possibilitats creadores d'Espanya en l'esdevenidor. 
Algun dia caldrà definir la nostra postura sobre la republica. Quan dic “la nostra postura”, em referisc a la postura oficial del PSOE. La meua està molt clara i pel que puc comprovar, la de la majoria de la militància també.
Quan intercanviem opinions entre companys del partit preval una idea republicana com a forma d'estat, inclús molts companys tanquen les seues intervencions en les agrupacions amb un “salut i República”, per què no obstant està esborrada la paraula República de l'ideari oficial del partit?
Tots sabem que l'acceptació de la monarquia parlamentària va ser una concessió que es va fer darrere de poder escometre una transició pacífica. No hi ha dubte que va funcionar i ens va permetre establir-nos com un país democràtic, però tot és millorable i les concessions tenen data de caducitat una vegada que han complit la seua funció.
Algun dia caldrà posar sobre la taula el debat sobre quin model d'estat volem, i perquè arribe eixe moment els primers que han de debatre el tema i definir les seues posicions són els partits polítics, sobretot els que tenen capacitat de governar.
Com a socialista considere que la III Republica és possible, està molt prop.

Fernando Pascual Moscardo
Secretari d´ Organitzacio del PSOE d´ Alzira

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada