Traduïx

divendres, 6 d’abril de 2012

CREATIVITAT ECONÒMICA


 “Per a tota dieta econòmica un metge d’ocasió i tot lladre fiscal lliure de presó”

Aquest és el nou refrany promogut pel PP. Els comptes no ixen ni eixiran. Per què? Fàcil. Estem governats per uns mamons que promouen l'ascens social a través de l’amiguisme  i la col·locació a dit  de la família en les institucions publiques,  i així no hi ha déu que faça moure els diners per a invertir. 

Aprimar els comptes públics a base de “la dieta de les retallades” sense promoure altres formes de finançament és fer la dieta del Superpop però amb xifres impensables en la “nòmica” (micanòmina) de qualsevol que llija açò. I això que les condicions no han canviat molt des de l'època d'Aznar. Gent qualificada, estructura social estable, bones comunicacions, llaços internacionals… Sí, sí, tot molt bonic però els diners volen pel cel d'Hispània i no aterren. Clar, com aterraran si l'aeroport de Castelló està tancat?. Així ens va. Promovent el màrqueting d'un país que no existix. 

Però el pitjor no és la campanya de publicitat política promoguda pels mitjans de comunicació. Recordem que açò és “Spain Is diferent”. L'única cosa  que podem importar amb èxit  és el Salsa Rosa d’uns  polítics que no poden  fer un discurs coherent. I mentrestant els porquets del periodisme que fan de testaferro del govern estan en la glòria i amb un bon sou. Em referisc a eixe periodisme de llanda que és mercenari de la publicitat política, eixe que si dius puta, a seques, està  malament, però si dius puta i afiges un color polític esta bé. Em pixe per tots els costats com un quadre de Pollock.
És per a partir-se. Ni una sola puta notícia a fons sobre l'amnistia fiscal en els mitjans de comunicació afins al PP. 

Només cal pensar que a un treballador se li congela el sou, quan no se li  retallen els drets o quan no se li abaixa el salari en els millor dels casos. I així ens va.  En aquest país de xaranga i pandereta no aprofitem el bo i  millor que tenim i la festa  és la de la corrupció. Per què no convertir-nos en el major país del món en paradisos fiscals i manar a la merda el sistema públic d’ensenyament i  oferir una sanitat pública per a operacions estètiques i de mamelles i així  fer d'aquest gran país un gran prostíbul?
A no , és clar. Ja ho som i és inútil imaginar el que ja és real!

El PP mereix una anàlisi amb lupa per a cremar les berrugues de la seua política econòmica. Això de perdonar el lladre perquè torne part del  tresor robat no té lògica en un sistema que predica la veritat. Qualsevol pot robar i esperar la pròxima amnistia. Com diria Sant Vicent: “Robeu , robeu que això s'acaba”. Robar, amb el PP, és el perdó dels pecats. I fique amb vaselina un acudit:  A l'Espanya franquista Mingote deia que la censura feia que els dentistes tragueren els queixals sense obrir la boca del malalt. Deixe ací  l'enigma per a pròxims dies.

Jaume Gironés Menés 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada