Traduïx

dissabte, 26 de maig de 2012

MINISTRE ZOMBI


Les escoles concertades no són democràtiques. Així de simple, concís i concret. És clar que podríem debatre-ho, però bàsicament la democràcia en un centre concertat, i no diguem ja en un de privat, té molt a desitjar. Comencem en primer lloc per la matrícula, que en el cas de la concertada no és universal ja que hi ha un consell que la regula i que hi pondera l'accés, i per tant ja estableix una clara diferència entre el dret social i el dit dret. En segon lloc, l'absència de democràcia interna és tan clara com l'absència de notícies respecte a algun grup d'alumnes que juntament amb el claustre hagen fet un front comú contra les accions retrògrades de la Conselleria; alguna protesta? Fer vaga? El perquè està clar: regla i expulsió.
I en tercer lloc , i per no extendre'm massa perquè tinc pressa, és que l'objectiu educatiu per excel·lència de l'escola concertada, “estar preparat per a la competitivitat” suposa trepitjar la condició humana amb fervorosos ànims hitlerians, que desbocats no aixafen les minories ja de per si menyspreades i abandonades, sinó que aniquilen l'essència de l'ésser humà de respectar les diefrències. Perquè ningú, és a dir cap de nosaltres, pot dir què és bo quan encara no està clar què és roín, malgrat que podem seguir-ne una pista.

Jo que , evidentment, no sóc un apassionat d'Alaska, reconec que m'ompli un cert orgull mantindre un llarg litigi nocturn amb les seues cançons quan les escolte en la soletat, acompanyat de la llum del focus de la tauleta d'estudis. Una d'aquestes cançons és “Mi novio es un zombi” i ella deu saber per què? Jo mai tindria un nòvia zombi, ni encara que fora la néta de Rokefeler. I si el meu rebuig és evident perquè ni el perfum de tot un Chanel 5 pot aplacar l'impertinent olor de la carn putrefacta d'un zombi, per quina raó no l'hauria de tindre a un ministre zombi a qui ni un sol rector li fa cas? Si el més alt estament educatiu de la societat representat pels rectors, rebutgen les manies de sastre i d'aplicar les tisores on no toca, per què m'he de mantenir callat com a ciutadà davant d'un ministre zombi que ha perdut la paraula? Tontoculobert ja no convenç. Tal vegada caldrà repensar en els anys huitanta, quan no hi havia res i tot es va crear, i ara només cal aturar els peus a qui ens vol deixar sense res.

Jaume Gironés Menés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada