Traduïx

dissabte, 30 de juny del 2012

Ajuda a Adrià


La història que vull contar és una d'aquelles tristes que mai  voldríem que ens passara en la vida a cap de nosaltres ni a cap xiquet del món , però de vegades la vida no la podem canviar, està escrita i allò tan tràgic i inesperat de sobte passa. I així va ser per a la família Ibor Quiñoreró, que de sobte es va remoure per un colp molt dur que ha suposat un canvi brusc per a la resta de les seues vides i que gràcies a la força i l’ajuda de tots els que estem al voltant i creient amb Déu, que de segur que està ací i els donará la força per a tirar endavant, les coses a poc a poc aniran solucionant-se una mica o adaptant-se de la millor manera  possible.

Adrià que havia acabat el seu primer curs al col.legi de Maria Auxiliadora d'Algemesí, començava a disfrutar de les vacances a la caseta del camp dels seus oncles com solem fer ací  a la Ribera la major part de les persones. Anar al camp,  a les basses, a passar el dia  i a que els xiquets estiguen amb  la família ,i així passar el dia el millor posible. Però no sabíem que eixe dia 11 de juliol el destí havia preparat alguna cosa  per a Adrià. Un tràgic accident, que com he dit abans, mai hagueren esperat.

Mentre els pare estàvem de xarrada i els nanos jugant a la piscina i fent carreres amunt i avall,  en una d'eixes Adrià volgué agafar forces pera  ser més veloç i tirà enrrere, amb tanta  mala sort que anà a caure cap avall on estava la caseta del motor i  es pegà un colp al cap contra el formigó a, a la part occipital . Tots exclamaren en un crit i ràpidament anaren a l’hospital de la Ribera que és el que més a prop que tenim.
Quan arribaren, rapidament,  tots es bolcaren amb el xiquet, cap metge el deixà, ni cap celador,  tots acudiren per ajudar-lo i aconseguir que visquera. El primer que van fer va ser fer-li una craneoctomia d'urgència per a la presió intercrenial i llevar-li el coagul de sang, i tot seguit l’enviaren ràpidament a l’hospital la Fe de València perquè allí ja no es podía fer cap cosa més.

Va ser llavors quan la família començà a veure la crua realitat del que havia passat i a adonar-se que tot seria molt complicat, sense saber tan sols si Adrià viuria o no.
A la Fe començaren a tractar Adrià amb rehabilitacions basals i de moviments perquè el xiquet no perdera ni la musculació ni la flexibilitat de  totes les parts del cos. Aquest tractament durá fins a dos mesos, moment en el qual els metges digueren que allí ja no hi havia res més a fer i  Adrià va ser traslladat a l’hospital d’Aigúes Vives, que és el centre adequat  per a la rehabilitació neuronal. Allí Adrià  passava amb sa mare i la seua iaia tota la setmana i el cap de setmana tornava a casa amb els seus germanets. La família i Adrà intentaven viure com podien amb moltes dificultats perquè no tenien els mitjans adequats, però volien que tinguera el carinyo dels seus germans i de tota la seua família. Però en uns quants dies Adrià ja torna a casa perquè no avança prou  i amb les subvecions i damunt també  amb les retallades,  no arriben per a tot el tractament. Per tant podeu imaginar-vos com es pot trobar ara tota la família, desesperançada i desesperada  perquè no el xiquet no està en el lloc adequat i rebent els tractaments adequats i com toca.
 
 Amb aquest article en principi, volem agrair  al poble d'Algemesi i a la seua Alcaldia, a tota la gent del poble, començant pel més xiquet fins al més major, als pobles del voltant, als col.legis , institucions, i tot aquell que amb la seua constància en l'arreplega de tapons, ha fet que que almenys Adrià ja tinga la primera cadira necessària per a poder estar més ferm  puga amb un motoret fer més rehabilitació.
També volem agrair  el  Concert Benefic de l'escola Bressol de Musics del Mètode Suzuky amb el seu mestre Juanba Gimeno, pares, família, mestres i alumnes del Conservatori Cabanilles, al Grup Berca, i com no a la nostra Muixeranga, i amb tot i tots dir que açó no ha acabat ací que el camí es llarg i dur i que hem de  seguir arreplegant tapons per al xiquet, fent pinya i intentant que es puguen recaptar fons de diferents maneres per ajudar a la família, perquè tot és molt complicat, la família d’Adeià no passa per un moment bó com la majoria de la gent de tot el país. I principalment  el que vol intentar fer la família es buscar nous tractaments i aparells necessaris perquè Adrià puga fer una bona rehabilitació a casa. Per això cal rehabilitar la vivenda, posar un ascensor, canviar portes i adaptar al bany. Tot per ajudar a que la  família i  Adrià tinguen una millor qualitat de vida.

Gràcies per llegir-nos i recolzar-nos.

En les següents adreçes  podeu veure tot el que fem i contactar amb nosaltres  si algú vol ajudar o aportar el que siga i  que ens ajude:

- taponesparaadrian@gmail.com
- Telf. mòbil del pare (Vicent): 633063378

M.Carmen Martinez i Ferragud

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada