Traduïx

dimarts, 4 de setembre de 2012

EL SÚMMUM DE LA POLÍTICA




Síííí! S'ha acabat l'estiu i les vacances!  I ara … A pagar!  Que lluny que queda ja el cul ple de sorra!
Amb la tornada a la rutina ens trobem l'estoc pepero carregat de pèssimes mesures anticrisi, com la de “reskatar al bankialladres”, mesures que a més podrem valorar periodísticament a l’estil Canal Nou perquè no serviran per a … (repocs de tambors, més repics i més gaites) …Res!

Però ací no acaba tot. Si no han pogut viatjar , en bonobús, en el cotxe dels tiets, o com siga en aquesta calor insuportable, hi ha més! Welcome to Sumum's politic! Ja no cal pensar més! Els polítics ja ho fan per nosaltres, i a més, no servix per a res! És genial. Gràcies al clientelisme polític proclamat napoleònicament per la dinastia Ramsesjoy i la seua dictaditocràcia serem més (repics de tambors, més repics i trompetes apocalíptiques) Pobres! Síííí! Visca la llibertat i la igualtat entre rics i la solidaricaritat per als pobres.

El millor de tot plegat és que tenim l'oportunitat de canviar però no ens adonem que per molt que els bancs guanyen, nosaltres seguirem enfonsant-nos com ho farà la borsa, encara que potser el xoc amb la realitat de setembre no siga suficient per acabar d'afonar definitivament l'economia espanyola.
I dintre de la nova mitologia en què s'ha convertit l'economia, el mite de la crisi seguix fent aigües. Em referisc al fet que el consum contradiu les dades de la crisi i perquè a les hores de futbol el consum es dispara, els ciris a Sant Pasqual s'esgoten quan apuja la llum i les paraules...No hi ha paraules per a descriure la política de silenci que imposen.

El “sí que vull” pepero a l'Europa de la troica més feixista ens espremerà molt bé les taronges amb unes mesures que haurien de començar per ajustar el cinturó dels polítics i castigar la corrupció,  però que en compte d'això els premia com a Camps, amb una conferència sobre responsabilitat política en la poca universitat pública que queda, a Elx.

El matrimoni orquestrat entre bancs i polítics és la pitjor invitació de casament que podríem rebre per a celebrar aquesta festa de la vida, on els convidats VIPS no paren d'emprenyar el convit, perquè entre tanta fel·lació pública  entre de Guindos i les empreses de rènting o la prohibició de l'avortament en casos de malformació i que durà més deformació de l'espècie humana amb més fills del Opus i d'Ana Mato, se'm talla la digestió. Per no parlar de les orgies postestiuenques generades per un entusiasme patriòtic carregat de bogeria hispànica del senyor Rajoy, perdó volia dir Ramsesjoy, perquè només li falta que ens pose a fer piràmides perquè abaixe la cua de l'atur.

Açò és “xauxa”! Espanya i 13 rue del percebe, són denominacions sinònimes que la RAE baralla com a possibles. Anem a passar de ser un país decent a un país de cent. Sí, tot a cent, ho venem tot! Tot a euro i no va més! La Banca guanya i els xinesos i els russos que   aclaparen el poc poder que queda, que per al que queda! Perquè la dignitat ja la vam vendre també en aquell circ de la justícia del cas Garzón, condemnant a qui buscava condemnar per a fer justícia.
I si els xinesos ja ho estan comprant tot, encara ens queda per vendre la llengua. Encara que a les escoles ja s'ensenya més xinés que valencià.
Doncs, no sé alguna cosa deu quedar, a banda de ser els primers esclaus universitaris i barats!

I mentrestant la revetla seguix i seguirà sense parar, fins que la vergonya no es perda pel clavegueram de la crisi i afrontem unes mentides que ratllen la idiotesa. Tot l'estiu escoltant les mateixes idioteses per part del PP:  No quitamos el derecho a la sanidad! (no, només cal pagar-lo ). Todo el mundo tiene derecho a la educación! ( però només uns quants podran pagar les elevades taxes universitàries).  Reforzamos las coberturas sociales! (però no hi ha diners per a desenvolupar-les). Hay que ayudar a los bancos y salvar el sistema financiero! (però et fots i te'n vas al carrer si no pots pagar la hipoteca). Increïble. Tota la democràcia rebaixada a menys zero.
Ens estem convertint en uns addictes a la generositat empobridora d'aquells que ens roben. Bojos de l'atzar de no demanar comptes, seguim confiant en regalar un futur que convertirà en deutores a les dues pròximes generacions. El contracte està signat, un contracte en blanc  per un futur en què haurem de tornar els diners prestats a no sabem ben bé qui , però que sí que sabem que vénen d'Alemanya. Perfecte! abandonem la lluita contra la incertesa i preferim ancorar-nos en el clientelisme de certs grups mediàtics.
Si hi ha alguna cosa perquè paga la pena lluitar en política és per tindre un futur millor, i això és lluitar amb el NO per bandera. Perquè si no pots dir “NO” , no tens cap dret polític.  Vaja! Al final, mira per on, serem com les putes del Súmmum, que no poder dir que no. 

Jaume Gironés Menés 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada