Mai
abans, en democràcia, 9 mesos de Govern havien suposat tanta
agressió i regressió en drets socials i ciutadans. Mariano Rajoy ha
aconseguit en 9 mesos que Espanya i els espanyols retrocedim
pràcticament 30 anys al posar en perill tot el sistema de l'Estat
del Benestar que tant ens ha costat construir entre tots.
Els
ciutadans assistim, divendres després rere divendres, setmana darrere
de setmana, a com se'ns ha anat subministrant altes dosis de retalls
en els nostres drets constitucionals sense cap anestèsia. Hem passat
del “no vos preocupeu, que si guanyem les eleccions en uns mesos
frenarem tots els mals d'este País sense tocar els impostos” al
“no vos preocupeu, que la situació la controlarem a base
d'impostos i retalls socials”.
La
veritat és que la preocupació creix, la crisi i la destrucció
d'ocupació no frena i els retalls augmenten després de cada reunió
del Consell de Ministres. Ho estem veient, no hi ha el miracle Rajoy,
a pesar d'haver jugat durant mesos a derrocar a l'anterior Govern
socialista com a antesala a una eixida immediata a la crisi econòmica
irreal i fictícia.
És
per a arxivar d'afirmacions deslleials les paraules del
Ministre Montoro “Deixem que Espanya s'afone, que ja arribarem
nosaltres per a alçar tot açò”. Mentres El Govern anterior
lluitava per evitar el rescat financer i garantir la protecció
social dels més dèbils, qui hui és responsable de les nostres
compters econòmics, ni més ni menys, pensava en com aconseguir un
accés per via ràpida al Govern de l'Estat. Estos són els que hui
ens govern, que per este camí únic dels retalls sí que ens
afonaran.
Primer va ser la supressió de les
ajudes a lloguer per a jóvens. Després, la imposició de les
pujades desorbitades de taxes universitàries i retalls dràstics en
ajudes a l'estudi. Immediatament després, retalls en la plantilla de
professors i de metges. Dies després, copagament sanitari per a tots els
ciutadans. I després al Govern de Rajoy i del Partit Popular se li
ocorre imposar que qui vullga ajudes a la dependència haurà de
pagar-les o avalar-les amb la seua vivenda. Com si ja no estiguérem
prou hipotecats.
Ara
amb la pujada de l'IVA, llum, gasolina, retalls en el salari dels
funcionaris, tocament de les pensions, etc. Tot açò amb el pretext
que el País necessita estalviar. Sí, estalviem, però no a costa
del què pitjor ho estan passant.
Els
socialistes pensem que sincerament, açò va més enllà dels
retalls. Es tracta d'un canvi de sistema, d'una verdadera
transgressió a la ciutadania. Assistim a la imposició d'un model
d'Estat neoliberal en què se salva aquell qui puga pagar.
Es perjudica als ciutadans a base d'impostos i retalls, mentres que als
defraudadors i delinqüents se'ls aplica una amnistia fiscal o als
bancs causants d'esta massacre econòmica se'ls rescata amb 100 mil
milions de €, mentres que els ciutadans sense ocupació i amb
hipoteques només els queda encomanar-se a la sort.
Esta
situació per als més desfavorits és catastròfica, és el que
publica, setmana rere setmana, en el Boletín Oficial del
Estat un Govern sense lideratge seriós i creïble. S'ha convertit en
l'assot dels retalls a què estem sotmesos els espanyols.
El
President Rajoy no dóna la cara. Permanentment realitza declaracions
evasives i encobridores intentant perillosament distorsionar la
realitat amb eufemismes: Cridar al rescat ajuda financera no era molt
diferent de cridar reformes als retalls, dir que es va a facilitar la
contractació quan el que es facilita és l'acomiadament, o que
s'adopten incentius fiscals per a recaptar més quan el que s'està
fent és perdonar impostos als defraudadors.
Tots
recordem la campanya de 2008 (quan va començar la crisi econòmica)
amb la xiqueta de Rajoy a qui va posar com a exemple de la xiqueta
que li agradaria que visquera a Espanya, amb educació pública i
gratuïta al seu abast, inclús en anglés, amb sanitat pública
universal i gratuïta, amb ocupació i vivenda dignes i accessibles,
perquè bé, hui eixa xiqueta renunciaria amb seguretat a ser família
seua, ja que tot el que va prometre en l'oposició ho ha incomplit en
tan sols set mesos, carregant-se tots els avanços socials en 30 anys
de democràcia.
L'eixida de la crisi econòmica no
passa per fer recaure tot l'esforç fiscal en les classes mitjanes i
baixes i apostar únicament per la via de l'austeritat. L'austeritat
per l'austeritat és aberrant, moral i econòmicament, i està
causant danys quasi irreversibles en el nostre Estat del Benestar.
Els
socialistes considerem que l'austeritat ha de ser aplicada en funció
de la seua eficàcia per a corregir a curt termini el desequilibri
fiscal i per a assentar les bases d'una nova etapa de creixement. És
a dir, per a aconseguir que l'economia torne a funcionar i garantir
la sostenibilitat dels nostres servicis públics.
És
tremendament injust que el Partit Popular i Rajoy atribuïsquen a
funcionaris, interins, obrers, estudiants, pensionistes ser causa del
dèficit. Són els damnificats. Els causants tenen noms i cognoms:
bancs i entitats financeres, bambolla immobiliària, especuladors en
els mercats, defraudadors, corrupció política, balafiament de
recursos públics, etc.
La
immensa majoria dels ciutadans no som responsables de la creació
d'esta atroç crisi econòmica, però este Govern pretén que siguem
els únics responsables de l'eixida de la mateixa. No és just.
Hi
ha altres formes d'eixir de la crisi hi ha una altre camí que és
construir des de l'esquerra, des d'una gran aliança social entre
tots els partits de l'esquerra i organitzacions socials per a posar
fre a la degradació i desgast dels drets dels espanyols i a buscar
un model alternatiu per a eixir de la crisi, des del respecte
democràtic a totes les posicions i idees, però amb un gran front
d'acció de construcció d'un projecte alternatiu. És possible i
entre tots hem d'aconseguir-ho pel benestar dels ciutadans.
Isabel
Aguilar López
Secretaria
General del PSOE d´Alzira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada