Traduïx

dissabte, 10 de novembre de 2012

El somriure Cospedal


Ara com ara i a les huit del matí hi ha poc a dir. Obris els periòdics digitals i a mesura que lliges  i veus més i més notícies,  apareixen problemes ja tan  enquistats que porten al paroxisme. La barbaritat feta monotonia es transforma en un Halloween de la funció consensual de la democràcia. 

Em crida l'atenció un vídeo promocional del PP que destaca per la perseverància i l'interés de Cospedal a defendre l'indefendible: el PP ama Catalunya!
Però si tenim en compte alguna lleugeresa del passat com quan l'estatut de Catalunya de 2006 quedà paralitzat 4 anys al Tribunal Constitucional pel recurs d'inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular,em pareix que aquest amor a segona vista és més bé un concert d'interessos. 

I per tant, açò ni és política, ni és estima, ni és democràcia. Només s’aconseguirà un bon diàleg democràtic quan  les parts implicades en un procés, on intervé l’orde i el poder, aconseguisquen mitjançant acords,  resoldre els conflictes existents sense que cap part perda. 
I en democràcia sempre és, o almenys hauria de ser, possible realitzar aquesta tasca. Encara que em tem que aquesta dreta rància i retrògrada faça impossible vaticinar una futura dècada amb tints participatius que ens salve de la depressió, d’eixa eixida a la indignació i que no ha acabat  amb la ràbia ciutadana per les retallades de drets socials.

Jaume Giornés Menés 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada