Traduïx

dilluns, 3 de desembre de 2012

LA DEPENDÈNCIA DELS DEPENDENTS

Dimas F. Vázquez
La Comunitat Valenciana segons l'Observatori de la Dependència, és una de les comunitats que pitjor ha desenvolupat l'aplicació d'aquesta llei en el seu territori.
Quan el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va aprovar una llei tan justa per a les persones que tenen algun tipus de problema crònic de salut, moltes famílies van acollir com un petit bàlsam aquesta llei que els reconeixia una ajuda. Ajuda que encara que moltes vegades no cobreix les necessitats de les persones que ho necessiten, i que cap d'aquestes voldria percebre per tindre algun tipus de malaltia, era un altre pilar fonamental en l'estat del benestar i una demostració més de les polítiques socialistes, de beneficiar sempre als més desfavorits.
Des d'un principi, la nostra Comunitat, amb el PP al capdavant, va ser reticent a la seua aplicació, tant per ser una llei que venia d'un govern d'un altre color polític, com per haver de participar econòmicament amb un percentatge, el pagament de la prestació.
I la Generalitat va posar en marxa la maquinària del "boicot" a una llei tan esperada per la gent que pateix una malaltia igual  que la que té una discapacitat. Es tractava de vendre que la llei no funcionava, quan en altres comunitats sí ho feia.
Per muntar una deficient aplicació de la Llei, van començar a demorar en el temps les valoracions dels demandants, així com les resolucions que acreditaven el grau i el nivell de dependència de les persones. Mentre, des del Ministeri de Sanitat de ZP, els diners s'enviaven amb exacta puntualitat a totes les comunitats. Però en observar que algunes comunitats autònomes, governades pel PP, li havien posat el fre de mà a la Llei, el Ministeri va decidir enviar els diners, només en relació als casos valorats i amb una resolució i així evitar el bloqueig . Amb aquesta mesura algunes comunitats reticents van posar més interès, i es van resoldre, encara que en poca mesura, alguns expedients de persones que encara seguien amb vida, ja que molts van morir esperant una resposta a la seua demanda per part de la Generalitat. Ara els dependents es troben amb un panorama encara més negre. Al boicot que es feia abans des de la Conselleria de Benestar Social, ara  cal sumar-li el desinterès del Govern de Madrid, del mateix color polític. Aquest no veu amb bons ulls una Llei de la Dependència que no és de la seua collita i que ha de dotar econòmicament. Per això està utilitzant l'argument de la crisi, per no pagar, quan als dependents se'ls deu a data de novembre de 2012, 4 mesos, i amb perspectives poc favorables de percebre les ajudes en breu, quan aquesta prestació la perceben les persones malaltes, ¡¡MALALTES!!, moltes d'elles postrades en un llit, i moltes altres necessitades d'una atenció les 24 hores del dia. Ara, els goberantes del PP, s'han inventat la gran idea de canviar els graus i nivells de dependència, així com rebaixar percentualment les petites ajudes que cobren els dependents, com legislar per cobrar al malalt la valoració de la seua malaltia. Mentre l'Estat prioritza altres temes com unflar els comptes dels bancs i les dels seus màxims dirigents, i la nostra Generalitat, el omplir els comptes a Suïssa del famós arquitecte, així com finançar corrupteles de tot tipus, com: Emarsa, Gürtel, Brugal , Cooperació, Cas Nóos, construint aeroports sense avions, sent la burla i la sorpresa de tot el món.
Ara com ara, els dependents estan a la corda fluixa, aparcats en un racó, ells no són prioritaris per a Rajoy ni per Fabra, i es troben esperant amb desesperació que el govern es digne a pagar-los un dret que en el seu dia un govern socialista va crear com una llei justa i prioritària per l'estat de benestar anomenada Llei de la Dependència. Al final els partits polítics es diferencien per prioritzar per ajudar les majories, o per fer més rics a les minories.
Dimas F. Vázquez
(Secretari General Pspv-Psoe de Sueca)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada